A<- Inici - Club - Expedicions - Camí de Sant Jaume, Sant Joan 2005

Feia anys que ho planificàvem ..., però aquesta vegada ho vam aconseguir ! ...., tot i que encara vam tenir alguna baixa d'última hora. Al final vam ser un grup ben heterogeni, amb edats que van dels 16 fins al 60 anys : Pol, Aleix i Rafel ( els més joves ), Miquel, Xavier i Joan ( en Fusica : l'avi ! ).

Vam fer des de León fins a Santiago ( uns 300 Kms , més o menys ) : la part més maca “del Camino”, segons ens deien i realment deu ser així ( la part de Burgos a Leon, per exemple, ha de ser molt aborrit ..., rectes que no s'acaben mai ..., blat a la dreta .... blat a l'esquerra ..... ni un sol arbre !! ).

 

Els “ hostals”, molt bé : bons aliments, amb la nostre dutxa, el nostre llit i cadascú amb el seu coixí ! ( els albergues els vam deixar per un altre dia ... ) :

25/06/05 : Hostal Alto Páramo (Villadongos del Páramo)

26/06/05 : El Refugio (Rabanal del camino)

27/06/05 : Casa Mendez (Villafranca del Bierzo)

28/06/05 : Hotel Roma (Sarria)

29/06/05 : Hotel Xaneiro (Melide)

30/06/05 : Hotel Husa Universal (Santiago)

Vam marxar amb 1 cotxe ( que vam deixar al parking de l'estació de Leon ) i la “furgo” de Can Gutierres (cotxe d'assitència). La tornada, fins a León, uns quants vam agafar el tren (surt a les 9'00 h. del matí, de Santiago) i després en cotxe fins a casa. La “furgo”, que va anar “de meravella” , va fer tot el trajecte d'anada i tornada : es va portar “com un home” !

L'experiència va ser fantàstica : la convivència, el paisatge, el clima (amb l'excepció del mal temps el dia del O'Cebreiro), .... Vam fer esport, coneixences, ......, i sobretot, vam riure molt ( en Fusica és ben boig ! ) ... i vam tenir la sort de no pendre mal i de no tenir cap avaria.

La distribució de les etapes va estar molt encertada ( un promig de 60 kms diaris ) que ens permetia :

Esmorzar com uns “milionaris”, com diu en Xavier :

Fer una mica de turisme :

I arribar a l'hotel aviat : moltes vegades a l'hora de dinar ja hi erem.


Les parts més dures ( i possiblement les més maques ) del recorregut , evidenment O'Cebreiro i la Cruz de Ferro :

a on hi vam deixar, la nostre empremta :

I la part més emotiva, com no podria ser d'altre manera, l'arribada a la plaça d'Obradoiro :

Resumint, una sortida inoblidable.
Us ho recomanem.